D'una manera substantiva. A la manera d'un substantiu. Un adjectiu usat substantivament. [...]

Fer anar o estar adjunt. Vaig adjuntar a la meva carta la carta del mestre. Li van adjuntar dos col·laboradors. Adjuntar un adjectiu a un substantiu, un pronom feble a un verb. En inform., afegir (un fitxer o un document) a un missatge que s'envia a través de la xarxa. [...]

D'una manera adjectiva, amb el valor i la significació d'un adjectiu. Aquest substantiu està usat aquí adjectivament. [...]

Ajagut d'esquena, de sobines. Molt gran i inexcusable, s'aplica a ignorància. Substantiu verbal propi d'algunes llengües indoeuropees. [...]

Que té la mateixa grafia que un altre. El substantiu masculí faig i la forma verbal faig són homògrafs. Mot homògraf. [...]

Acció de posar una cosa sobre una altra. Per aposició de mans, el sant li tornà la vista. En gram., juxtaposició d'un substantiu o d'un sintagma nominal a un altre substantiu o a un altre sintagma nominal, aquell fent d'adjunt explicatiu d'aquest. En bot., deposició de [...]

Forma no personal del verb que és independent de qualsevol matís temporal o aspectual i pot tenir el valor d'un substantiu. [...]

extinció. Conjunt de formes flexionades que en algunes llengües adopta un substantiu, un adjectiu o un pronom per a expressar les categories gramaticals de cas, gènere i nombre. Grup a què pertany un substantiu, un adjectiu o un pronom segons la manera com es declina. El llatí presenta [...]

. Anteposat al substantiu, fort, intens o molt gran. És un valent pocavergonya.  [...]

expressa algun tipus de valor modal, aspectual o circumstancial del substantiu que modifica. adjectiu de relació Adjectiu que delimita la classe a la qual pertany el substantiu que modifica. adjectiu determinatiu En gram. tradicional, adjectiu que aporta al substantiu una especificació de [...]